Per què el dengue s'estén a països no tropicals i què hauríem de saber sobre el dengue?

Què és d?llenguafebrei DENVvirus?

La febre del dengue és causada pel virus del dengue (DENV), que es transmet principalment als humans a través de les picades de mosquits femelles infectades, en particular Aedes aegypti i Aedes albopictus.

Hi ha quatre serotips diferents del virus (DENV-1, DENV-2, DENV-3 i DENV-4). La infecció amb un serotip proporciona immunitat de per vida a aquest serotip però no als altres.

El dengue es propaga principalment a través de les picades de mosquit. Els aspectes clau de la seva transmissió inclouen:

Vector:ElAedes aegyptiEl mosquit prospera en entorns urbans i es reprodueix en aigües estancades.Aedes albopictustambé pot transmetre el virus, però és menys comú.

Transmissió d'humà a mosquit:Quan un mosquit pica una persona infectada, el virus entra al mosquit i es pot transmetre a un altre humà després d'un període d'incubació d'uns 8-12 dies.

Per què tenim dengue fins i tot en països no tropicals?

Canvi climàtic: L'augment de les temperatures globals està expandint l'hàbitat de lamosquits Aedesels vectors principals del dengue.

Viatges i comerç internacionals: L'augment dels viatges i el comerç internacionals pot provocar la introducció de mosquits portadors del dengue o d'individus infectats a zones no tropicals.

Urbanització: Urbanització ràpida sense una gestió suficient de l'aigua, creant zones de cria per als mosquits.

Adaptació als mosquits: els mosquits Aedes, en particularAedes aegyptiiAedesalbopictus, s'estan adaptant a climes més temperats de llocs com parts d'Europa i Amèrica del Nord.

Aquests factors contribueixen col·lectivament a la creixent presència del dengue a les regions no tropicals.

Com diagnosticar i tractar la febre del dengue?

El diagnòstic clínic del dengue pot ser complicat a causa dels seus símptomes inespecífics, que poden imitar altres malalties víriques.

Símptomes:Els símptomes inicials solen aparèixer entre 4 i 10 dies després de la infecció, incloent-hi febre alta, mals de cap intensos, dolor retroorbitari, dolor articular i muscular, erupció cutània i sagnat lleu. En casos greus, el dengue pot progressar a febre hemorràgica del dengue (FHD) o síndrome de xoc del dengue (SCD), que pot ser mortal. La detecció precoç ajuda a controlar els símptomes abans que empitjorin.

Detecciómmètodes per adllengua:

SProves eròtiques:Detectar anticossos (IgM i IgG) contra el DENV, on la IgM indica una infecció recent i la IgG suggereix una exposició passada. Aquestes proves s'utilitzen habitualment enclíniquesilaboratoris centralitzatsper confirmar infeccions actuals o prèvies durant la recuperació o en individus asimptomàtics amb antecedents d'exposició.

Proves d'antigen NS1:Detectar la proteïna no estructural 1 (NS1) durant la fase inicial de la infecció, servint com a eina de diagnòstic precoç, ideal per a una detecció ràpida dins dels primers 1-5 dies després de l'aparició dels símptomes. Aquestes proves sovint es realitzen enentorns de punt d'atenciócom araclíniques, hospitals, iserveis d'urgènciesper a una presa de decisions ràpida i l'inici del tractament.

Proves NS1 + IgG/IgM:Detectar infeccions actives i passades mitjançant la prova de proteïnes virals i anticossos a la sang, cosa que les fa útils per distingir entre infeccions recents i exposicions passades, o per identificar infeccions secundàries. Normalment s'utilitzen enhospitals, clíniques, ilaboratoris centralitzatsper a avaluacions diagnòstiques completes.

Proves moleculars:Detecten l'ARN viral a la sang, són més efectius durant la primera setmana de la malaltia, i s'utilitzen a l'inici de la infecció per a una confirmació precisa, especialment en casos crítics. Aquestes proves es duen a terme principalment enlaboratoris centralitzatsamb capacitats de diagnòstic molecular a causa de la necessitat d'equips especialitzats.

Seqüenciació:Identifica el material genètic del DENV per estudiar-ne les característiques, variacions i evolució, cosa que és crucial per a la investigació epidemiològica, les investigacions de brots i el seguiment de mutacions i patrons de transmissió del virus. Aquesta prova es realitza alaboratoris de recercailaboratoris especialitzats en salut públicaper a anàlisis genòmiques en profunditat i amb finalitats de vigilància.

Actualment, no hi ha cap tractament antiviral específic per al dengue. El maneig se centra en cures de suport com ara hidratació, alleujament del dolor i monitorització acurada. Cal tenir en compte que la identificació precoç i informada de la infecció per dengue pot prevenir resultats greus.

Macro & Micro-Test ofereix diversos kits de diagnòstic de RDT, RT-PCR i seqüenciació per a la detecció del dengue i el seguiment d'epidèmies:

Virus del Dengue I/II/III/IV NucleiKit de detecció d'àcids- líquid/liofilitzat;

Antigen NS1 del dengue, anticòs IgM/IgGKit de detecció dual;

HWTS-FE029-Kit de detecció d'antigen NS1 del dengue

Kit d'enriquiment del genoma complet del virus del dengue tipus 1/2/3/4 (mètode d'amplificació multiplex)

 

Document relacionat:

https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0168170218300091?via%3Dihub


Data de publicació: 21 d'octubre de 2024